Shinjuku

Xavi Torrasstar6,0

És simple i senzill. No hi ha dependència de l’idioma, ja que està en anglès o italià. El joc original és en japonès (una altra versió més antiga). Hi ha un factor de sort elevat, tot i que es pot reduir incorporant les dues variants que venen de sèrie, fet que fa que el joc sigui una mica més esbojarrat, però alhora també més senzill i amb una mica més d’estratègia al darrere. A grans trets, és una mena de Ticket to Ride en què t’has d’anar expandint pel tauler tan ràpid com sigui possible. Aquest representa la ciutat de Tokio i les seves estacions de metro. Hauràs de construir botigues o fins i tot centres comercials amb l’objectiu d’atraure clients als teus establiments a través de la xarxa de vies de metro que anireu construint entre tots els participants. L’objectiu és aconseguir més punts mitjançant una col·lecció de conjunts (set collection), que completaràs gràcies als diferents clients que hagin entrat a les teves botigues. És un joc que escala bé tant a 2 com a 4 participants. Per a mi, el nombre ideal de participants és 3. Les persones més experimentades probablement se’ls quedarà una mica curt, mentre que als que s’hi inicien els pot semblar una mica complicat, fins al punt de fer-los explotar el cervell. En conclusió, és un joc correcte i funciona bé, però no té una gran profunditat. Té un cert component estratègic, però també un factor de sort força elevat. La meva recomanació és que, si ets una persona experimentada i amb molta trajectòria en els jocs de taula, aquest se’t quedarà curt. És el típic joc que pots gaudir com a pare o mare juntament amb els teus fills o filles: tu t’ho passes bé i ells també Diversió 3/5 · Interacció 3/5 · Atractiu 2/5 · Originalitat 2/5 · Rejugabilitat 3/5 · Accessibilitat 5/5

Primeres impressions · 2 partides

anandyctedstar6,0

Després de jugar a 4, em va fer mal el cap pel malson de parsejar-ho tot a causa de l’atzar de les cartes, la superposició de dinàmiques de 4-5 que interactuen entre elles al tauler i canvien constantment, i finalment la interacció entre jugadors i l’equilibri tan pesats. No, gràcies. Massa coses, massa obstacles i massa aleatorietat llençades sobre un concepte relativament bo i semi-original. Que, de fet, està prou bé per als estàndards d’avui en dia. Molt millor amb 3 jugadors, però encara té massa pesadesa i massa esforç per la poca satisfacció que dona, i això és per culpa de l’atzar i del malson de parsejar-ho tot. Per exemple: No vaig aconseguir mai cap carta de Shinjuku a l’última partida i em van tocar un munt de cartes blau clar. Ningú més hi va construir i no hi van entrar gaires clients en aquella zona. Ho podia evitar? No. Ho hauria pogut jugar d’una altra manera? És clar, si hagués pogut veure el futur. Realment has d’encaixar-te on van els altres jugadors, i fer focus al líder pot ser extrem. Però estàs tan limitat per les cartes que la majoria de vegades no pots fer res d’això. Aquí tens un resum de les teves opcions estratègiques. Deixant de banda la mecànica d’actualitzar botigues, que és bona però es juga com una mecànica secundària afegida, les decisions bàsiques es divideixen en dues: A: construir rails -1: on ja hi ha infraestructura -2: on esperes que es construeixi infraestructura I B: construir botigues -1: on ja hi ha infraestructura -2: on esperes que es construeixi infraestructura En tots dos casos, el punt 1 pot patir perquè els jugadors es moguin per construir en altres llocs o perquè triïn altres rutes I el punt 2, simplement, perquè la gent no hi construeixi Després hi ha l’atzar molt pesat de les cartes, que afecta la teva partida i la de la taula, i que dictarà on jugar i què moure, fent saltar pels aires qualsevol opció 1 o 2 Després hi ha l’atzar total d’on apareixerà la gent, que encara pot perjudicar més i invalidar les opcions A i B fetes més amunt. Finalment, per si no n’hi hagués prou, hi ha l’elecció mig a cegues de quin tipus de botiga obrir, donada la total aleatorietat de quin token acabarà on al mapa. Afegeix-hi que els jugadors bàsicament et poden tallar el pas, moure’t tots els clients lluny i decidir a cada torn a qui donar punts, i entendràs per què intentar jugar a aquest joc estratègicament pot induir un AP desesperançat i probablement inútil. És millor jugar tan ràpid que la partida acabi en mitja hora i gaudir del creixement del mapa i de la història que va emergint. Igual que Rise & Fall, un euro d’optimització poc elegant que a primera vista sembla elegant per la simplicitat de les regles; però la superposició de moltes mecàniques que interactuen, però de manera discordant, el converteixen en un joc carregat en excés. I igual que R&F, el joc et deixa entreveure que hi ha una gran mecànica, idea i joc en algun lloc, esperant sortir a la llum, però està enterrat molt a dins

Primeres impressions · 2 partides