Sid Meier's Civilization: el Juego de Tablero – Sabiduría y guerra

Col·loques un marcador de programa de construcció a la ciutat; la propera vegada que aquella ciutat s’utilitzi per produir una figura/unitat/edifici/meravella, el marcador es descarta i la producció dels afores de la ciutat es duplica només per a aquella acció de producció (no duplica la producció d’altres fonts i qualsevol excedent es perd). (p. 7)

Si el perdedor tenia figures, el guanyador obté 1 botí (2 botins si el perdedor defensava una ciutat que no fos la capital; capturar una capital és una victòria militar immediata), i el guanyador gasta immediatament el botí per adquirir efectes de la taula de botí, comprant tants efectes com li permeti el botí (pot comprar el mateix efecte diverses vegades). (p. 6)

La força són les ferides que una unitat infligeix quan ataca, i la salut és quantes ferides pot suportar abans de morir; les unitats mortes es tornen, boca amunt, al fons del seu mall d’unitats original, i després que tots dos jugadors acabin de jugar les forces de batalla, sumes la salut de les unitats supervivents menys les ferides, més qualsevol bonificació de combat, per determinar el guanyador de la batalla (en cas d’empat, guanya el defensor). (p. 8–9)

No: les unitats no poden atacar un front existent que ja tingui dues unitats enfrontades; si tots els fronts disponibles estan plenament ocupats, n’has d’iniciar un de nou. (p. 8)

El teu màxim de polítiques socials és igual al nombre de ciutats construïdes (cada civilització comença amb un màxim d’1, excepte els francesos, que comencen amb 2); sempre que el teu màxim augmenti, has d’adoptar immediatament una nova política social, i sempre que disminueixi, has de tornar una de les polítiques adoptades a la pila de polítiques no utilitzades (normalment no es permet canviar de polítiques, excepte mitjançant efectes específics). (p. 10)

Trobar una ciutat estat col·loca un marcador de ciutat estat en aquella casella; la controles mentre hi tinguis una figura i compta com a afores de la teva capital, atorgant petites bonificacions recurrents, mentre que les relíquies col·loquen un marcador de relíquia que impedeix construir-hi o modificar la casella fins que un exèrcit hi acaba el moviment per retirar el marcador i obtenir immediatament l’efecte d’un sol ús de la relíquia (p. ex., l’Arca = dos avenços culturals; el Poble d’Àtila = dues unitats desbloquejades gratuïtes). (p. 9, 11–12)