Congress of Vienna

Després de sis rondes de diplomàcia, els marcadors de qüestions que quedin als Tracks Nacionals de les Potències Majors es compten com a «guanyats», i el jugador amb més qüestions guanyades és el guanyador de la fase de diplomàcia; la Gran Bretanya desempata. El guanyador obté PV (2 PV per a la Gran Bretanya/Àustria/Rússia, 4 PV per a França) i rep l’avantatge de jugar l’últim en les fases posteriors. (Consulta el reglament, pàg. 21–24.)

Durant el teu torn de Diplomàcia pots oferir un intercanvi de cartes de Personatge en lloc de negociar; tots dos jugadors posen cap per avall una carta elegible i les intercanvien si s’accepta l’intercanvi (les cartes neutrals no es poden intercanviar). L’avantatge nacional francès obliga un oponent a intercanviar una carta de Personatge francès amb França si en té una. (Consulta el reglament, pàg. 24 i 20–21.)

El DRM inicial de cada bàndol comença amb el nombre d’unitats/flotes a l’Exèrcit/Casella, i després s’hi afegeixen o resten modificadors com ara +3 per cada marcador de Suport Militar, bonificacions de Pàtria o Guerrilla, penalitzacions del terreny (p. ex., −3 per muntanya), penalitzacions amfíbies, efectes especials de Líders/personatges (inclòs el Tsar Entrometedor) i qualsevol DRM de cartes Militars revelat; finalment, es tiren 2d6 i s’apliquen al Marcador de DRM de Batalla. Feu servir el marcador i l’ordre d’aplicació descrit per obtenir el DRM final. (Vegeu el reglament, pàg. 36–40.)

Després de calcular els DRM inicials, un Exèrcit elegible pot triar Retirar-se (el francès decideix primer); la retirada aplica un DRM de −6 a ambdós bàndols i l’Exèrcit que es retira retrocedeix un espai, amb regles addicionals de moviment/avanç segons si ambdós bàndols tenien marcadors d’Operació Militar. Algunes forces (p. ex., exèrcits en espais de Front Start, la Grande Armée a París i la Guerra de 1812) no es poden retirar. (Vegeu el reglament, p. 37.)

Les posicions finals dels peons al marcador de DRM de batalla indiquen les pèrdues que infligeix cada bàndol; tots dos jugadors trien simultàniament quines de les seves unitats/flotes retirar per satisfer aquestes pèrdues i les mouen a les seves reserves de forces. Aleshores, el bàndol que infligeix més pèrdues (i no s’ha retirat) és el vencedor i avança cap a l’espai que ha quedat lliure, mentre que el perdedor es retira cap a la rereguarda, tret que s’apliquin excepcions. Hi ha regles especials per cancel·lar les retirades a les muntanyes, els efectes dels PV de les batalles principals i l’assignació de pèrdues per als exèrcits aliats multinacionals. (Vegeu el reglament, pàg. 39–41.)

Un cop la Grande Armée entra a París, no en pot sortir mai, absorbeix immediatament les unitats franceses situades a París fins al seu límit de 16 unitats (les sobrants van a la Reserva de Forces), i el jugador francès no pot reduir-la estratègicament per sota de quatre unitats; si la Grande Armée es redueix per sota de quatre unitats a París mentre França no és el líder en PV, té lloc la Rendició de Napoleó i s’activen els procediments de final de partida. París es considera sota control francès mentre la Grande Armée hi estigui integrada i té regles especials de coexistència, atac i retirada per als exèrcits aliats. (Consulta el reglament, pàg. 46–47.)