Vampire: The Eternal Struggle

En una acció dirigida, només poden bloquejar els matusalems que en són l’objectiu —o que controlen els objectius—. Una acció no dirigida la poden bloquejar la teva presa o el teu depredador, i la teva presa té la primera oportunitat; les accions polítiques sempre són no dirigides (p. 20–22).

Només pots afegir sigil quan s’està intentant bloquejar i el bloquejador té prou interceptació per bloquejar-te; un bloquejador només pot afegir interceptació quan el teu sigil supera la seva interceptació. Un bloqueig té èxit quan la interceptació del bloquejador és igual o superior al sigil del minyó actiu (p. 21).

Un súbdit preparat i desinhibit pot dur a terme una acció, i fer-ho l’inclina. Però, encara que es desinclini, un súbdit no pot fer més d’un bleedeig ni dur a terme més d’una acció política en un torn (p. 16–17, 19).

No: el cost d’una acció només es paga si té èxit, i una acció bloquejada no té cap efecte. Qualsevol carta jugada de la mà per dur a terme aquesta acció es crema si queda bloquejada (p. 22).

Durant la teva fase d’influència, gasta transferències per moure comptadors de reserva al vampir; al final de la fase, queda sota el teu control quan té una quantitat de sang igual o superior a la seva capacitat. Normalment tens quatre transferències, tot i que els tres primers jugadors en tenen menys durant la seva primera fase d’influència (p. 32).

Quan el teu rival és eliminat, guanyes un punt de victòria i sis de reserva, i el teu rival passa a ser el següent jugador segons l’ordre dels seients. La partida s’acaba quan només queda un Methuselah; guanya qui tingui més punts de victòria, i l’últim jugador que quedi obté un punt addicional (p. 33).